Gay Erotic Stories

En aquell temps no existia encar la SIDA i les nostres libidos eren reprimides pels prejudicis i per la dictadura... Estaven a la Universitat just els darrers anys del franquisme, quan creiem que podriem canviar el Món... Jo tenia tot just 18 anys, era alt i prim, moreno i mono de cara, amb grans inseguretats i dubtes sexuals... Les noies de Lletres em rondaven... Un dia un company va oferir-me de preparar una obra de teatre, va dir que podiem assajar una obra de Jean Genet, del qual jo llavors no sabia res de res... Com que sabia francès va dir que anessim a la seva pensió a llegir el text i cap allà anarem tots dos. Parlavem de teatre mentre entraven a la ciutat vella i al seus carrerons sense estil... No recordo quasi res del seu carrer, només que era ben solitari al migdia... L'escala tampoc no m'ha deixat cap, record, ni el pis de la pensió; nomes recordo la seva habitació amb la finestra oberta a un pati interior amb un nisprer, una taula de treball desordenada, un armari amb llibres i roba barrejats i el seu llit, ben fet... Varem seure a terra, amb l'esquena recolzada al llit, mentre de l'armari treim el Genet i començava a llegir-lo... Vaig restar aturat pel llenguatge difícil de l'autor, que tot i no acabar-lo d'entendre, em sonava a clarament desvergonyit i provocador, homosexual... Intentava llegir quan, de sobte, tot el meu cos va ser sacsejat per un corrent elèctric quan el company, dos o tres anys més gran que jo, grassonet, va posar els seus dits entre els meus cabells i va començar a acaronar-me el clatell... No sabia qué fer i feia veure que estava concentrat en la lectura... ell, en veure que no hi havia rebuig, va allargar les carícies cap al meu pit i jo, sense saber què fer vaig refugiarme a la seva sina, dins de la seva abraçada, tendra i càlida. Ell va interpretar el meu gest com una submissió i em girà la cara i comença a besar-me selvatgement; la seva llengua envaia la meva boca i la seva saliva mullava els meus llavis. Jo vaig començar a imitar els seus moviments i allò va ser una lluita de llengües i dents i llavis, apasionada. Llepava el seu mostatxo i bevia la nostra saliva que regalimava dels seus pèls... Després d'una llarga abraçada i del petó més llarg de la meva vida (fins avui), va començar a despullar-me, suaument, però amb decisió. Jersey i samarreta alhora; pantalons i calçotets també... les sabates, jo en duia, però no sé qué se'n va fer... Em va llençar damunt el seu llit, sense desfer-lo i va començar a lleparme el cul i a xuclar-me l'anus i anava ficant la seva llengua dintre meu. Jo no sentia mal, ni tampoc plaer, em feia vergonya que algú veiés i llepés el meu cul, que trobava massa gros per un tio... Jo no mirava, tenia la cara enfonsada al coixí i no podia ni plorar de por... de por de no sé qué, perqué no feia res per oposar-me a tot allò, que sense cap violència s'estava esdevenint. Va posseir-me del tot, m'enculava amb suavitat però amb força i va ficar tota la seva llet dintre del meu recte, tot i que me semblava que m'arribava a l'estòmac, amb pulsacions calentes i agradables... En acabar, la tensió del seu sexe afluixà i va sortir i va tombar-se al meu costat i va acaronar-me de nou i em deia coses boniques i jo semblava que esta mort. Davant de la meva passivitat li va semblar que era millor marxar. Em vaig vestir tan depressa com m'havia despullat, posant-me les peces de roba de dues en dues. No ens varem rentar ni res i varem sortir al carrer; eren quasi les dues, feia un bon solet de primavera i jo duia el llibre de Genet aferrat al pit com un escut. Ell volia convidar-me a dinar i no vaig voler, volia fer-me algun regal i no vaig voler... Volia còrrer cap a casa, en l'autobús... Era lluny i el viatge ca ser un infern. Em semblava que tothom sabia que sortía del llit d'un tio... Arribar a casa i tancar-me al water a plorar i a rentar-me el cul com un possés va ser tot. Vaig estar tot el dia nerviós i la mare no parava de demanar-me si em passava alguna cosa... No vaig tenir altre remei que sortir de casa corrents i buscar un psicòleg (només un temps més tard vaig saber que aquell psicòleg era també homosexual i el seus consells...). Vaig decidir estúpidament dedicar-me a perseguir les dones sense parar... però això és una altra història.